la persona darrere de kleosvic.
com va començar
va començar amb un petit programa escrit en batch. s'anomenava dan. dan apareixia a la pantalla, mostrava unes opcions i, en prémer 1, obria el programa corresponent. era rudimentari, però va ser la primera vegada que l'ordinador va fer quelcom que existia perquè jo ho havia imaginat.
aquest patró es repetiria durant anys. si alguna cosa no existia, l'instint era intentar construir-la.
els projectes
dan
un llançador en batch. un grapat d'opcions a la pantalla. el primer que existia perquè jo ho volia.
gamedev
la motivació era simple: m'agradava jugar i volia fer els jocs que jo mateix voldria jugar.
mathora
m'agradaven les matemàtiques i volia construir un joc que les fes més divertides d'aprendre. va créixer massa per a una sola persona, però va ser la primera vegada que em vaig enfrontar a un producte real: pàgines web, https, seo, infraestructura.
elcafé
vaig veure newsletters com morning brew i vaig percebre un buit en castellà. vaig voler crear alguna cosa que jo mateix hauria volgut llegir. va arribar a uns 30 subscriptors abans d'estancar-se. em va ensenyar sobre seo, constància, equips i el cost real de mantenir un producte.
el canvi
durant un temps, l'enfoque era: trobar una idea amb mercat i convertir-la en projecte. amb el temps, això va deixar de ser suficient.
el canvi no va ser tècnic. va ser una pregunta diferent. en lloc de preguntar-me què podia funcionar, vaig començar a preguntar-me: jo faria servir això? aquest patró existia des d'abans — jocs que jo volia jugar, mathora perquè volia aprendre d'una altra manera, elcafé perquè volia aquella newsletter en castellà. kleos és la continuació conscient d'aquest patró.
per què construeixo
«jo faria servir això?»
aquesta pregunta és ara el punt de partida de tot. no si té mercat, no si podria créixer, sinó si és alguna cosa que jo mateix voldria que existís. és un criteri simple, però canvia què es construeix i per què.
tecnologia
hi ha una sensació que part de la tecnologia va perdre alguna cosa. el que m'atrau és el senzill, el curiós, l'experimental, el directe — fet perquè algú ho va voler fer. hi ha massa programari construït al voltant de subscripcions, funcionalitats artificialment bloquejades i experiències dissenyades al voltant del model de negoci abans que del producte.
l'usuari no hauria d'estar artificialment limitat només perquè no paga una tarifa recurrent. si existeix un nivell premium, hauria d'aportar valor real, no simplement treure-li capacitats al producte.
contradiccions
construir per a un mateix permet entendre el problema en profunditat — perquè ets l'usuari. però també pot fer que assumeixis que el que tu vols és el que tothom vol.
gaudeixo molt més construint que fent màrqueting. això ha provocat que molts projectes es construeixin però no arribin del tot a les persones per a les quals van ser fets. és alguna cosa que encara estic intentant solucionar.
hi ha molta confiança en el meu propi criteri. això pot ser una fortalesa, però també pot convertir-se en un punt cec.
kleos
kleos no és simplement un altre projecte. és el lloc on convergeix tot el que he après fins ara.
després de diversos projectes, el criteri va quedar clar: construir coses que importin a qui les utilitza. no perquè hagin de ser grans, no perquè hagin de ser una història d'èxit, sinó perquè alguna cosa que és realment útil per a una altra persona mereix la pena ser construïda.
vull que kleos sigui la primera cosa de la qual realment pugui estar orgullós. no de manera sorollosa. de la manera silenciosa d'alguna cosa que funciona i que algú, en algun lloc, realment utilitza.
ara
actualment en 1.º de batxillerat, encaminat cap a matemàtiques i informàtica. continue construint, continue aprenent, continue intentant esbrinar fins on pot arribar tot això.
no vull construir coses per poder dir que les he construït. vull arribar a un punt en què pugui mirar el que vaig fer i pensar: això és útil per a algú.